Ir al contenido principal

Entradas

Destacados

Sola

  Hi ha una orfenesa  en la  pell, quan no és tocada. Hi ha una fam de frec de dits , palmells, galtes, malucs, ventres,  ,  sexes. No hi ha res que em calmi aquesta  gana :   ni l’abraçada de l’amic,  ni el contacte d’una kizomba ballada molt estreta, ni les onades envestint-me el cos. Hi ha una carència, inconfessable. I el que no em confesso, em fa de timó. No me n’adono i de sobte ja hi sóc,  dins una mar fosca d’un fosc safir, ofegada en  simulacre d’afecte, que malbarata somnis, esclafa lucideses i cristal·litza en gel que talla. Hi ha una fam de  mirada sobre meu amb  desig, fascinació, tendresa,  sentint la força de dues pupil·les xuclant-me tota. Si no em miren així, on és la  deessa que sóc ? Hi ha el cos que no es desferma en tot l’esplendor Perquè no ni ha una altre que m’acompanyi en un deixar-me anar  En una amalgama sense fronteres entre el jo i el tu. I quan estiro la mà no trobo ningú palpable,  aferrable. No hi ha imant , ni marea, ni vertigen que m’atansi a un altr

Entradas más recientes

Autoamor urgente

Ellas bailan

En primavera

Port tranquil

Buit

Temps d'ara